La bufanda, l’avi i Futur Espanyol

L’endemà de perdre la final de Leverkusen vaig seure tota l’hora del pati sota els porxos de l’escola amb la bufanda de l’Espanyol al coll, sol, abatut i amb la mirada difosa entre els companys que jugaven a futbol. Bufanda feta a ma, blanc i blava i sense escut, de llana gruixuda com les d’abans tot i la calor del mes de maig. Només tenia 16 anys.

Camí de Hampden Park, Glasgow, no em treia del cap la imatge del meu avi amb la samarreta blanc-i-blava. Ell va ser l’origen de tot. Aquell dia vaig parlar per telèfon amb el meu pare i li vaig dir, “venim a canviar la història, Europa ens deu una copa”, i no va poder ser.