El projecte de Futur Espanyol sorgeix de la premissa d’un nou concepte de club que engloba i inclou a tots aquells socis, aficionats i simpatitzants que sentin i vulguin sentir-se part activa de l’Espanyol.

Allò que avui entenem per club deixaria de ser una cosa tancada al seu Consell d’Administració i accionistes. La proposta que realitza Futur Espanyol passa per fer extensible la pertinença i participació activa al nou concepte de club a tots aquells qui estiguin disposats i tinguin capacitat d’aportar al club. Uns, a través d’idees, propostes, projectes, etc.; altres, des d’una funció d’ambaixadors de marca i relators d’una història que escriurem entre tots. Temps i talent.

Aquest nou concepte de club reconeix com a actius no només als legítims i necessaris accionistes de l’entitat, sinó a tot aquells espanyolistes: socis, aficionats o simpatitzants disposats a sumar a un gran projecte col·lectiu anomenat RCD Espanyol.

Un concepte integrador de club que recupera el paper central de l’aficionat caminant contra la corrent actual (en SAD i CF) de relegar-lo a una última esfera. L’Espanyol enviaria així un missatge potent i diferenciador, tornant sobre les seves passes i fent extensiu el model de participació al club a la seva pròpia estructura i gestió.

El projecte que planteja FE passa per posar al servei de l’Espanyol tot el talent que avui aglutina al seu voltant, canalitzant-lo per a que reverteixi en positiu per a l’entitat. Un concepte d’intel·ligència col·lectiva al servei de l’Espanyol que el permeti competir amb aquells qui avui disposen de més recursos econòmics, però que no podran superar-nos en talent, compromís, creativitat o capacitat d’innovació. Un model seductor, no només per als pericos convençuts, sinó també per a aquells que s’aparten desencantats i per als molts que no s’han apropat per percebre de l’Espanyol un “més del mateix”.

Un Espanyol on tots els qui formem part d’ell prioritzem el col·lectiu als interessos individuals o de part. Convivint en clau de suma per a contrarestar les mancances econòmiques o quantitatives que puguin existir enfront d’altres clubs. Un exemple realment contracorrent que dota de significat, en la pròpia forma de plantejar-ho, el tantes vegades escoltat “som diferents”.

Aquest model neix de la generositat d’un grup d’aficionats sense més interès que oferir el mateix d’ells mateixos al club, per a fer de l’Espanyol un projecte col·lectiu que doni cabuda a tots aquells qui vulguin participar d’ell. El seu èxit necessita de la visió i generositat de tots els agents (socials, directius, accionistes, etc.) implicats i facultats per a fer-ho possible.